estava llegint les vostres aportacions he volgut fer un stop aquí, així que començo la meva 1ª aportació, primer donant-te la raó Lluís, perquè considero molt important el que acabes de dir sobre la importància de la individualitat/diferència de la identitat : que és la que hauria de marcar l'educació i la nostra societat, el respecte per aquestes diferència, ja siguin per una deficiència, per sobreeixir, pel que sigui. Estem en una societat competitiva, actualment ja hi ha pares que es queixen que els nens surten de primària poc preparats per a l'ESO, hi ha pares que creuen que “aquests nens retrasen als nostres” (he sentit pares dir-ho per nens immigrants o amb nee). No només s'ha de preparar l'escola, la família de l'infant i els mestres/pedagògs, etc. la resta de la societat també i els altres pares/mares de l'escola també.
Parlem d'una escola inclusiva, idea amb la que estic d'acord, però que ara per ara penso que és força utòpica, perquè ho penso continua havent escoles que rebutgen infants per falta de mitjans, per falta de comprensió pels altres pares, nens que van anant d'escola en escola en escola sense trobar el seu lloc,etc. Voldria compartir amb vosaltres el blog : http://organitzemelcentreescolar.blogspot.com
On podreu trobar experiències de tota mena, us animo a llegir "la falsa integració" d'Angela Rigo.
El nostre consultor va llençar la pregunta: És l'escola ordinària el context adequat per a "tots" els alumnes amb trastorns del desenvolupament? No, a l'igual que tampoc ho és per als alumnes sense trastorns del desenvolupament. No només per les dificultats que puguin tenir o no alumnes, a vegades son les famílies les que no volen i prefereixen el Home schooling (http://www.homeschool.com/ o aquesta en castellà a www.ulia.org/ficv/homeschooling/textos/200_Actualidad.pdf), o les escoles dedicades a un camp d'un trastorn del desenv
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada