diumenge, 31 d’octubre del 2010
Mapa conceptual desprès de l'article de Tirado-Domenech
He estat amb conjuntivitis bacteriana,així que he trigat a fer el meu primer cmap amb linux! estic molt orgullosa d'aquest, a veure com surt el complert.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Síntesis debat CTS
a) en una o unes poques frases: una nova idea que us hagi sorprès, que us hagi copsat, que potser heu acceptat o adaptat a la vostra manera de veure el món
educatiu i la pràctica educativa. Argumenteu-la.
En el debat tecnopart, la companya Luisa G. diu:
“la cuestión no es tecnología-si tecnología-no. En la mayoría de partos no será necesario ni seguramente conveniente el uso de la tecnología, pero su desarrollo y uso estará justificado sólo con que haya un parto que la necesite. Por tanto, no se la puede descartar.”, està gairebé perfecta, només retocaria per a dir que el seu ús estarà justificat només en el part que ho necessiti, la resta de dones no tenen perquè passar per algo innecessari.
També m'ha sorprès i m'ha agradat la conclusió de la Isabel F. “en els casos de malalts terminals benvinguda sigui la tecnologia que ens ajuda a tenir una mort més digna, si més no, sense patiment.”
b) Valoreu la vostra pròpia participació en funció dels criteris d’avaluació
He fet 3 aportacions, dues a tecnopart i una a la factura digital.
Amb la postura sociodet. M'he sentit molt còmoda a tecnopart, sóc mare de 2 criatures nascudes a casa, estic a llistes de part natural, l'opció m'era molt còmoda de seguir. Una de les meves participacions va ser més opinió personal i experiència i on compartia la idea del company Oliverio sobre el paper del pare. I l'altra fou més sobre la medicamentalització de les persones sanes on vaig buscar informació extra a López Carrillo,M. La medicalización de la vida y de las mujeres.
A la fractura digital vaig fer una aportació, el vaig triar perquè estava buit i malgrat que no vaig poder llegir l'enllaç, vaig buscar informació sobre ella per curiositat i em va semblar un tema força interessant, vaig treballar amb:Moreno Nuñez,E. Notas sobre la fractura digital,
Francispisani.net ¿Existe la "fractura digital"? i l'article de Sundardas,A La doble brecha digital.
c)Trieu un o dos companys que destacaríeu per la seva bona participació
Malgrat que no he participat en el fil de La gran idea de Binta m'ha agradat l'exposició que ha fet la Montserrat Ll. a l'igual que la seva aportació al fil sobre la ciència als centres, al fil pa o bits m'ha agradat l'experiència i l'aportació de la Núria S.
Gràcies a tots/es per les aportacions,
diumenge, 24 d’octubre del 2010
1ª APORTACIÓ AL DEBAT FIL FRACTURA DIGITAL
Bones,
malgrat que no he pogut accedir a l'enllaç que s'ens facilitava sobre les fractures he buscat una mica d'informació a google.
Tesi: existeix una fractura digital, la diferència entre rics i pobres en quan a l'accés a les TIC o com Ignaci Ramonet (2004) la defineix :"ese abismo que se abre entre los bien provistos en tecnologías de la información y los desprovistos de ella que son mucho más numerosos".
Des d'un punt de vista sociodeterminista crec en la fractura digital que deixa enrere nens de pobles o ciutats perdudes, del tercer món que no poden accedir a la tecnologia, o en la gent gran que es troba amb un caixer automàtic d'on han de treure els diners ja que els de l'oficina no ho fan (jo ho he comprovat amb els meus sogres), o alhora de fer reclamacions via telefònica amb un munt d'opcions i davant un contestador automàtic .És segons Castells (La era de la información, vol 1): "La oportunidad diferencial en el acceso al poder de la tecnología para las gentes, los países y las regiones es una fuente crítica de desigualdad en nuestra sociedad"
Podem partir de la dada que només el 6.7% de la població mundial pot connectar-se a WWW i a més Arjan Sundarda ens parla d'una doble fractura digital entre els que tenen banda ampla i els que tenen l'Internet de segona-dial up.
Com a conclusió m'agradaria dir que crec que la tecnologia pot contribuir a resoldre alguns dels problemes però per si sola no es suficient sinó hi ha darrere un fort esforç social. És força "fàcil" sumar nombre d'ordinadors, punts de connexió i tipus de connexió i potser el que caldria fer és parlar de la fractura de coneixement digital (agafo la idea de fractura de coneixement de http://www.francispisani.net/2004/11/existe_la_fract.html i l'amplio) que serien les diferències en la capacitat d'utilitzar, crear i apropiar-se del coneixement digital, algo molt més essencial i difícil de mesurar que el nombre de màquines o de punts d'accés.
Fins ara,
Mar
Articles de ref: Moreno Nuñez,E. Notas sobre la fractura digital www.labrechadigital.org/labrecha/fracturadigital.pdf
Francispisani.net ¿Existe la "fractura digital"? http://www.francispisani.net/2004/11/existe_la_fract.html
Sundardas,A La doble brecha digital http://www.arjan-sundardas.com/archivos/5diasbrecha.pdf
malgrat que no he pogut accedir a l'enllaç que s'ens facilitava sobre les fractures he buscat una mica d'informació a google.
Tesi: existeix una fractura digital, la diferència entre rics i pobres en quan a l'accés a les TIC o com Ignaci Ramonet (2004) la defineix :"ese abismo que se abre entre los bien provistos en tecnologías de la información y los desprovistos de ella que son mucho más numerosos".
Des d'un punt de vista sociodeterminista crec en la fractura digital que deixa enrere nens de pobles o ciutats perdudes, del tercer món que no poden accedir a la tecnologia, o en la gent gran que es troba amb un caixer automàtic d'on han de treure els diners ja que els de l'oficina no ho fan (jo ho he comprovat amb els meus sogres), o alhora de fer reclamacions via telefònica amb un munt d'opcions i davant un contestador automàtic .És segons Castells (La era de la información, vol 1): "La oportunidad diferencial en el acceso al poder de la tecnología para las gentes, los países y las regiones es una fuente crítica de desigualdad en nuestra sociedad"
Podem partir de la dada que només el 6.7% de la població mundial pot connectar-se a WWW i a més Arjan Sundarda ens parla d'una doble fractura digital entre els que tenen banda ampla i els que tenen l'Internet de segona-dial up.
Com a conclusió m'agradaria dir que crec que la tecnologia pot contribuir a resoldre alguns dels problemes però per si sola no es suficient sinó hi ha darrere un fort esforç social. És força "fàcil" sumar nombre d'ordinadors, punts de connexió i tipus de connexió i potser el que caldria fer és parlar de la fractura de coneixement digital (agafo la idea de fractura de coneixement de http://www.francispisani.net/2004/11/existe_la_fract.html i l'amplio) que serien les diferències en la capacitat d'utilitzar, crear i apropiar-se del coneixement digital, algo molt més essencial i difícil de mesurar que el nombre de màquines o de punts d'accés.
Fins ara,
Mar
Articles de ref: Moreno Nuñez,E. Notas sobre la fractura digital www.labrechadigital.org/labrecha/fracturadigital.pdf
Francispisani.net ¿Existe la "fractura digital"? http://www.francispisani.net/2004/11/existe_la_fract.html
Sundardas,A La doble brecha digital http://www.arjan-sundardas.com/archivos/5diasbrecha.pdf
dissabte, 23 d’octubre del 2010
2ª APORTACIÓ AL DEBAT TECNOPART
tesis: medicalitzem innecessàriament a persones sanes.
Exposició: a més del part es medicamentalitzen multitud de persones perfectament sanes per futures malalties que poden arribar a tenir, com les vacunes del papil·loma humà, en comptes de fer una citologia (que és innòcua) vacunem a nenes quan se sap que el virus del papil·loma humà és molt fàcil d'adquirir (gairebé totes les dones actives sexualment l'han tingut o el tindran) i en un 90% dels casos s'elimina naturalment.
Un altre cas és per exemple el que es fa com la prevenció de
problemes cardiovasculars a través del control del colesterol amb estatines. Si es te en compte que el llistó del que se considera un nivell nociu de colesterol ha canviat recentment sense una clara justificació i que s'estan donant estatines a quasi tothom de més de 50 anys sense que hi hagi una evidència científica de que
sigui realment una mesura reductora de la mortalitat cardiovascular.
Conclusió: com podem veure moltes vegades les mesures no son preventives sinó medicalitzadores, ja que es podrien fer altres intervencions més barates, menys agressives o simplement no fer-ne cap intervenció.
Font consultada: López Carrillo,M. La mediaclización de la vida y de las mujeres. Ho podeu consultar en: http://www.caps.cat/images/stories/Medicalizacion_de_la_vida_y_la_salud_Xarxa_de_salut_Margarita_Lopez_Carrillo.pdf
Atentament,
Mar
PD:podeu veure el vídeo "por tu bien" de Icíar Bollaín que ha comentat la Nieves a: http://www.youtube.com/watch?v=Hf69zR0xri8
Exposició: a més del part es medicamentalitzen multitud de persones perfectament sanes per futures malalties que poden arribar a tenir, com les vacunes del papil·loma humà, en comptes de fer una citologia (que és innòcua) vacunem a nenes quan se sap que el virus del papil·loma humà és molt fàcil d'adquirir (gairebé totes les dones actives sexualment l'han tingut o el tindran) i en un 90% dels casos s'elimina naturalment.
Un altre cas és per exemple el que es fa com la prevenció de
problemes cardiovasculars a través del control del colesterol amb estatines. Si es te en compte que el llistó del que se considera un nivell nociu de colesterol ha canviat recentment sense una clara justificació i que s'estan donant estatines a quasi tothom de més de 50 anys sense que hi hagi una evidència científica de que
sigui realment una mesura reductora de la mortalitat cardiovascular.
Conclusió: com podem veure moltes vegades les mesures no son preventives sinó medicalitzadores, ja que es podrien fer altres intervencions més barates, menys agressives o simplement no fer-ne cap intervenció.
Font consultada: López Carrillo,M. La mediaclización de la vida y de las mujeres. Ho podeu consultar en: http://www.caps.cat/images/stories/Medicalizacion_de_la_vida_y_la_salud_Xarxa_de_salut_Margarita_Lopez_Carrillo.pdf
Atentament,
Mar
PD:podeu veure el vídeo "por tu bien" de Icíar Bollaín que ha comentat la Nieves a: http://www.youtube.com/watch?v=Hf69zR0xri8
1ª APORTACIÓ AL DEBAT TECNOPART
estic al bàndol vermell (per sort per a mi, perquè no se si seria prou convincent al verd), sóc mare de dos nens i he donat a llum a casa, no en la meva (per pocs kilòmetres) però si en una casa de parts.
Tesi: no és el mateix parir a casa que a l'hospital,a l'hospital es fan multitud d'accions innecessàries amb una gran despesa econòmica.
Exposició: vaig presentar un pla de part a l'hospital que em corresponia i me'l van denegar perquè tenen un protocol de part (ara ha canviat una mica, us parlo de fa 4 anys). Una dona embarassada no és una inferma i per tant té dret a decidir i participar i a negar-se a coses innecessàries (tenim menys drets que un malalt). Per exemple l'epidural, quan la dona té control sobre el seu cos i llibertat de moviment ja busca la posició més adequada i còmoda, no es necessita cap medicament. L'episiotomia, es pràcticament innecessària en la majoria de casos, es fa en l'hospital perquè és una posició artificial el parir en un poltre o camilla, la llei de la gravetat no ajuda. No s'espera i "s'ajuda amb oxitocina" per afavorir el part, perquè en un hospital no es poden permetre el luxe de tenir una dona dos dies parint. Des de la meva experiència, la meva filla va trigar dos dies a néixer, pesava 4.300 kg, sé a ciència certa que a l'hospital m'hauria portat tot el lot de "ciència" amb cessaria inclosa i en la casa de parts naturals no vaig necessitar més que un puntet per ajudar. Per al nado es molt important el contacte en tot moment amb la mare, la lactància té l'èxit garantit, perqué en la primera mitja hora és quant està més despert. Hem de tenir en compte que a l'hospital a més hi ha un consum molt gran de recursos mèdics i medicaments, que un part natural no té.
El company Oliverio parla del paper del pare i m'agradaria dir que estic molt d'acord en que el paper del pare en un part natural és actiu si tots dos volen (hi ha vegades en que la mare vol sol·litud) ajuden amb massatges, a portar menjar, aigua, a agafar-te la mà,a abraçar a la mare, té un paper molt important pel suport psíquic (anima,tranquil·litza, etc.) En un part natural a més poden estar presents altres fills de la parella (en el del meu petit hi era la meva filla de 2 anys) i els pots fer participar en la nova arribada.
Conclusió: en l'hospital acabes amb tractaments mèdics innecessaris i costosos per a la societat; i un part natural no té aquest costos tan elevats, satisfà més a les famílies i al nouvingut.
Tesi: no és el mateix parir a casa que a l'hospital,a l'hospital es fan multitud d'accions innecessàries amb una gran despesa econòmica.
Exposició: vaig presentar un pla de part a l'hospital que em corresponia i me'l van denegar perquè tenen un protocol de part (ara ha canviat una mica, us parlo de fa 4 anys). Una dona embarassada no és una inferma i per tant té dret a decidir i participar i a negar-se a coses innecessàries (tenim menys drets que un malalt). Per exemple l'epidural, quan la dona té control sobre el seu cos i llibertat de moviment ja busca la posició més adequada i còmoda, no es necessita cap medicament. L'episiotomia, es pràcticament innecessària en la majoria de casos, es fa en l'hospital perquè és una posició artificial el parir en un poltre o camilla, la llei de la gravetat no ajuda. No s'espera i "s'ajuda amb oxitocina" per afavorir el part, perquè en un hospital no es poden permetre el luxe de tenir una dona dos dies parint. Des de la meva experiència, la meva filla va trigar dos dies a néixer, pesava 4.300 kg, sé a ciència certa que a l'hospital m'hauria portat tot el lot de "ciència" amb cessaria inclosa i en la casa de parts naturals no vaig necessitar més que un puntet per ajudar. Per al nado es molt important el contacte en tot moment amb la mare, la lactància té l'èxit garantit, perqué en la primera mitja hora és quant està més despert. Hem de tenir en compte que a l'hospital a més hi ha un consum molt gran de recursos mèdics i medicaments, que un part natural no té.
El company Oliverio parla del paper del pare i m'agradaria dir que estic molt d'acord en que el paper del pare en un part natural és actiu si tots dos volen (hi ha vegades en que la mare vol sol·litud) ajuden amb massatges, a portar menjar, aigua, a agafar-te la mà,a abraçar a la mare, té un paper molt important pel suport psíquic (anima,tranquil·litza, etc.) En un part natural a més poden estar presents altres fills de la parella (en el del meu petit hi era la meva filla de 2 anys) i els pots fer participar en la nova arribada.
Conclusió: en l'hospital acabes amb tractaments mèdics innecessaris i costosos per a la societat; i un part natural no té aquest costos tan elevats, satisfà més a les famílies i al nouvingut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)