divendres, 25 de novembre del 2011

Linux

Jo soc força partidaria de Linux (Windows sempre m'havia donat problemes i em vaig animar a canviar), he treballat amb diferents sistemes operatius però no he estat mai tan contenta com amb Linux, també m'agrada força Mac però el seu tancament al món...

  A la Biblioteca Pública de Lleida col·laborant amb l'UOC es va fer una sessió força instructiva amb el Sr. Vilches (profe de l'UOC) , ara ha recopilat informació sobre aquest curs que va fer i altre documentació interessant que m'agradaria estendre a tots/es els/les internautes, podeu clicar el següent enllaç:

http://territori.blogs.uoc.edu/2011/11/linux/


Practicum I

Buf! ara s'ha de fer la preinscripció al practicum I i la UOC no té cap oferta per a psicologia per la branca d'educacio a Lleida, dilluns començaré la meva cerca per les escoles de la ciutat, hi ha un treball de recerca sobre psic. del llenguatge sobre grafomotricitat i altres temes també interessants que també m'atreu molt. A veure si trobo quelcom interessant que em motiva força el practicum.

dijous, 17 de març del 2011

Sociogènesi de la psicologia científica

He trobat un blog molt interessant amb el documental "Foucault por si mismo" amb subtítols, si només voleu l'enllaç per a descarregar el vídeo:
http://www.megaupload.com/?d=OSYIH94Z

Peró si a més li voleu fer una ullada al blog que es diu Videoteca de humanidades, podeu veure'l a:
http://doclecticos.blogspot.com/

1ª intervenció al debat - Sosiopsicologia del treball

No crec que faci apologia del terrorisme però si a la revel·lió, ens està dient que això necessita un canvi radical i que ens hem de mullar, a l'igual que ha anat passant en les diferents revolucions. És un tema molt actual jo mateixa m'ha patejat la meva ciutat donant currículums, i he fet retallades sobre els llocs on he treballat o el que estudiat. Els meus pares tenien un bar i vaig estar molts anys i per a alguns llocs això desapareix, un dia una dona d'una sabateria molt xic em va dir que ella no contractava ni cambreres ni noies que haguessin treballat en un bingo per que ella creia que cridarien i donarien "espectacle",també has de reduir currículum si has fet molts treballs temporals perquè sinó pensen que no ets de fiar i que et fan fora de seguida, si has estat molts anys llavors és o perquè has fet algo dolent o vols més diners o ja ets gran. No crec que la societat del consum on vivim i del treball esclau s'enfonsi però si veig necessari un canvi. No crec en els subsidis, però si m'ha semblat interessant la proposta d'un tercer sector que feia Jeremy Rifkin (s'escriu així?) En teoria treballem per a viure però la realitat és que estem vivint per a treballar.

2ª intervenció al debat - Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament

En la meva segona aportació m'agradaria compartir amb vosaltres l'experiència d'escola compartida para l'alumnat amb nee intensives del Centre d'Educació Provincial Especial “Princessa Sofia” (d'Almeria) i el CP “S. Luis”
que veuen aquesta modalitat “como punto intermedio entre una integración total en un centro
ordinario o una atención educativa recibida exclusivamente en un centro específico de
educación especial. ” on ens detallen altres factors a tenir en compte com poden ser la distància, la presencia o no de rampes a les voreres, de l'estat d'aquestes, el personal que treballa, el temari a tractar, etc.

És interessant veure que tenen propostes de millora com la implicació en l'experiència dels equips directius dels centres que van participar i dels diferents serveis de l'administració educativa per a garantir la pràctica continuada de l'experiència, potenciar la flexibilitat i l'adaptació per a cada escola compartida, establir un sistema d'incentius per als professionals i centres que participin en l'experiència (crec i això és opinió que pel fet que l'experiència consumeix recursos, temps, dedicació, esforços, etc.)
Són experiències a tenir en compte i a millorar com podem veure.

Si algú vol mirar aquest interessant projecte d'investigació educativa el trobareu a:
www.doredin.mec.es/documentos/00120080000006.pdf

(Lázaro Diest, FdP (coord); Blanes Martínez, MdC; Casado Triviño,R et alt (2000) Escuela Compartida para el alumnado con necesidades educativas especiales intensivas. PIV-045/00)

dimarts, 15 de març del 2011

1ª intervenció al debat - Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament

estava llegint les vostres aportacions he volgut fer un stop aquí, així que començo la meva 1ª aportació, primer donant-te la raó Lluís, perquè considero molt important el que acabes de dir sobre la importància de la individualitat/diferència de la identitat : que és la que hauria de marcar l'educació i la nostra societat, el respecte per aquestes diferència, ja siguin per una deficiència, per sobreeixir, pel que sigui. Estem en una societat competitiva, actualment ja hi ha pares que es queixen que els nens surten de primària poc preparats per a l'ESO, hi ha pares que creuen que “aquests nens retrasen als nostres” (he sentit pares dir-ho per nens immigrants o amb nee). No només s'ha de preparar l'escola, la família de l'infant i els mestres/pedagògs, etc. la resta de la societat també i els altres pares/mares de l'escola també.

Parlem d'una escola inclusiva, idea amb la que estic d'acord, però que ara per ara penso que és força utòpica, perquè ho penso continua havent escoles que rebutgen infants per falta de mitjans, per falta de comprensió pels altres pares, nens que van anant d'escola en escola en escola sense trobar el seu lloc,etc. Voldria compartir amb vosaltres el blog : http://organitzemelcentreescolar.blogspot.com
On podreu trobar experiències de tota mena, us animo a llegir "la falsa integració" d'Angela Rigo.

El nostre consultor va llençar la pregunta: És l'escola ordinària el context adequat per a "tots" els alumnes amb trastorns del desenvolupament? No, a l'igual que tampoc ho és per als alumnes sense trastorns del desenvolupament. No només per les dificultats que puguin tenir o no alumnes, a vegades son les famílies les que no volen i prefereixen el Home schooling (http://www.homeschool.com/ o aquesta en castellà a www.ulia.org/ficv/homeschooling/textos/200_Actualidad.pdf), o les escoles dedicades a un camp d'un trastorn del desenv

La mochila y el currículum de Arturo Pérez-Reverte

LA MOCHILA Y EL CURRÍCULUM 

Llueve a ratos, y Madrid está frío y desapacible. Pasan paraguas al otro lado del escaparate de la librería de mi amigo Antonio Méndez, el librero de la calle Mayor. Estamos allí de charla, fumando un pitillo rodeados de libros mientras Alberto, el empleado flaco, alto y tranquilo, que no ha leído una novela mía en su vida ni piensa hacerlo -«ni falta que me hace», suele gruñirme el cabrón- ordena las últimas novedades. En ésas entra un chico joven con una mochila a la espalda, y se queda un poco aparte, el aire tímido, esperando a que Antonio y yo hagamos una pausa en la conversación.

Al fin, en voz muy baja, le pregunta a Antonio si puede dejarle un currículum. Claro, responde el librero. Déjamelo. Y entonces el chico saca de la mochila un mazo de folios, cada uno con su foto de carnet grapada, y le entrega uno. Muchas gracias, murmura, con la misma timidez de antes. Si alguna vez tiene trabajo para mí, empieza a decir. Luego se calla. Sonríe un poco, lo mete todo de 
nuevo en la mochila y sale a la calle, bajo la lluvia.

Antonio me mira, grave. Vienen por docenas, dice. Chicos y chicas jóvenes. Cada uno con su currículum. Y no puedes imaginarte de qué nivel. Licenciados en esto y aquello, cursos en el extranjero, idiomas. Y ya ves. Hay que joderse. Le cojo el folio de la mano. Fulano de Tal, nacido en 1976. Licenciado en Historia, cursos de esto y lo otro en París y en Italia. Tres idiomas. Lugares, empresas, fechas. Cuento hasta siete trabajos basura, de ésos de 
tres o seis meses y luego a la calle. Miro la foto de carnet: un apunte de sonrisa, mirada confiada, tal vez
de esperanza. Luego echo un vistazo al otro lado del escaparate, pero el joven ha desaparecido ya entre los paraguas, bajo la lluvia.

Estará, supongo, entrando en otras tiendas, en otras librerías o en donde sea, sacando su conmovedor currículum de la mochila. Le devuelvo el papel a Antonio, que se encoge de hombros, impotente, y lo guarda en un cajón... Él mismo tuvo que despedir hace poco a un empleado, incapaz de pagar dos sueldos tal y como está el patio. Antes de que cierre el cajón, alcanzo a ver más fotos de carnet grapadas a folios: chicos y chicas jóvenes con la misma mirada y la misma sonrisa a punto de borrárseles de la boca. 
España va bien y todo eso, me digo. La puta España. De pronto la tristeza se me desliza dentro como gotas frías, y el día se vuelve más desapacible y gris. Qué estamos haciendo con ellos, Maldita sea. Con estos chicos. 

Antonio me mira y enciende otro cigarrillo. Sé que piensa lo mismo. En qué estamos convirtiendo a todos esos jóvenes de la mochila, que tras la ilusión de unos estudios y una carrera, tras los sueños y el esfuerzo, se ven recorriendo la calle repartiendo currículum en los que dejan los últimos restos de esperanza Licenciados en Historia o en lo que sea, ocho años de EGB, cinco de formación profesional, cursos, sacrificios personales y familiares para aprender idiomas en academias que quiebran y te dejan tirado tras pagar la matrícula.

Indefensión, trampas, ratoneras sin salida, empresarios sin 
escrúpulos que te exprimen antes de devolverte a la calle, 
políticos que miran hacia otro lado o lo adornan de bonito, 
sindicatos con más demagogia y apoltronamiento que vergüenza. 
Trabajos basura, desempleos basura, currículums basura. Y cuando el milagro se produce, es con la exigencia de que estés dispuesto a todo: puta de taller, puta de empresa, boca cerrada para sobrevivir hasta que te echen; y si tienes buen culo, a ser posible, deja que el jefe te lo sobe. Aún así, chaval, chavala, tienes que dar las gracias por los cambios de turno arbitrarios, los fines de semana trabajados, las seiscientas horas extras al año de las que sólo ochenta figuran como tales en la nómina. Y si 
encima pretendes mantener una familia y pagar un piso date con un canto en los dientes de que no te sodomicen gratis.

Flexibilidad laboral, lo llaman Y gracias a la flexibilidad de los cojones se han generado, dice el portavoz gubernamental de turno tropecientos mil empleos más, y somos luz y fan de Europa. Guau. 
Gracias a eso, también, un chaval de veintipocos años puede 
disfrutar de la excitante experiencia de conocer ocho empleos de chichinabo en tres o cuatro años, y al cabo verse el la calle con la mochila, buscándose la vida bajo la, lluvia.

Partiendo una y otra vez de cero. Flexibilidad laboral. Rediós. Cuánto eufemismo y cuánta mierda. A ver qué pasa cuando, de tanto flexionarlo, se rompa el tinglado y se vaya todo al carajo, y en vez de currículums lo que ese chico lleve en la mochila sean cócteles molotov".

Arturo Pérez-Reverte

diumenge, 2 de gener del 2011

Minivídeo sessió llibres, contes i fitxes de construcció

No és possible pujar un vídeo més gran, així que és un minivídeo, quan pugui pujaré un parell de fotos de quan jugàvem amb les fitxes de construcció.

Fotos sessió recursos web

 Aquí podeu veure el meu petit mirant el que sortia a la pantalla, no va mostrar cap interès en moure el ratolí, en el seu funcionament o en voler saber; si li va agradar el que veia, però el ratolí el movia la mama...

fotos de la sessió de l'Ipod